En 1851, una goleta de disseny radical emergia de la boira per navegar suaument per Veler america s cupdelante del vaixell reial (Royal Yacht) estacionat al Solent, entre l'Illa de Wight i la costa sud d'Anglaterra, en una tarda en la qual la reina Victòria contemplava una regata.
Quan la goleta, de nom America, va passar per davant del Royal Yacht en primera posició i va saludar agitant la seva insígnia tres vegades, la Reina Victòria va preguntar a un dels seus assistents qui havia finalitzat en segona posició. "La seva Majestat, no hi ha segon", va ser la seva resposta. Aquella frase és encara avui la que millor descriu l'essència de la Copa Amèrica, i cap altra ha sabut concentrar d'igual forma com aquesta competició representa la recerca de l'excel · lència.
Aquell dia d'agost de 1851, la goleta America, en representació del llavors jove New York Yacht Club, batia als millors vaixells britànics, guanyant la Royal Yacht Squadron s 100 Guinea Cup (Copa de les 100 Guinees del Royal Yacht Squadron). Aquella resultaria ser molt més que una simple regata, ja que simbolitzava una magnífica victòria del Nou Món sobre el Vell, un triomf que arrabassava a la Gran Bretanya la condició de potència marítima imbatible.
El Trofeu creuaria l'oceà fins a la jove democràcia dels Estats Units, on romandria durant més d'un segle abans que ningú pogués portar-li de Nova York.
Poc després que l'America guanyés la Copa de les 100 Guinees el 1851, el comodor del New York Yacht Club, John Cox Stevens, venia la goleta, i amb la resta del seu sindicat tornaven a Nova York com a herois. El Trofeu seria donat al New York Yacht Club sota un Deed of Gift, un document que encara avui estableix que aquest torneig és una "competició amistosa entre nacions".
D'aquesta manera naixia la Copa Amèrica, que deu el seu nom a la goleta America que va guanyar el Trofeu, no al país.