Preferències de galetes
El Provence, un vaixell de passatgers francès comissionat el 1951, va ser un dels vaixells més distintius de la flota de postguerra que operava des de Marsella. Com a part dels esforços de reconstrucció de la marina mercant francesa, va representar la transició entre l'arquitectura tradicional dels transatlàntics i els vaixells a motor més moderns de finals de la dècada de 1950. Construït per a la Compagnie Générale Transatlantique, més coneguda com "French Line" Mediterrani i l'Atlàntic Nord, alhora que revitalitzava la presència marítima de França.
Visualment, el Provenç destacava per les línies harmonioses i la silueta equilibrada. La xemeneia alta i lleugerament inclinada cap a popa, els pals clàssics i el casc llarg i elegant li atorgaven una aparença tradicional, combinada amb solucions tècniques contemporànies. Els interiors, dissenyats amb fusta abundant, llautó i àmplies zones d'estar, van crear una atmosfera càlida i mediterrània, en contrast amb els interiors, sovint més austers, dels vaixells britànics o nord-americans de l'època.
Com a vaixell de passatgers de mida mitjana, el Provence podia albergar diversos centenars de passatgers i va ser dissenyat per oferir comoditat a diferents classes. La primera classe era especialment destacable, amb àmplies cabines, elegants restaurants i còmodes salons. Però la classe turista també es beneficiava d'allotjaments moderns i zones comunes dissenyades amb molta cura, expressió de la transició gradual cap a una navegació marítima més democràtica que es va fer cada vegada més evident a la dècada de 1950.
Tècnicament, el Provenç era un exemple de la sòlida construcció naval francesa de postguerra. El sistema de propulsió permetia una respectable velocitat de creuer i era conegut per la seva fiabilitat i navegabilitat. Superava amb facilitat els desafiaments climàtics típics de les rutes mediterrànies: forts vents, el Mistral i mars curts i picats. A més, estava equipat amb moderns sistemes de navegació que milloraven la seguretat al mar.
El seu port base, Marsella, va tenir un paper fonamental en la identitat del vaixell. A la dècada de 1950, Marsella era la principal porta d'entrada de França a la Mediterrània, els territoris del nord d'Àfrica i les connexions d'ultramar amb les Amèriques. El Provence es va convertir en una imatge familiar als molls de la ciutat, i molts viatgers van associar el seu primer gran viatge amb la imatge del vaixell blanc atracat al Port Vell oa la Terminal Joliette. Els seus viatges regulars connectaven Marsella amb diversos ports de la Mediterrània occidental, així com, de vegades, amb destinacions transatlàntiques.
De particular importància és el valor simbòlic que el Provenç va tenir per al públic francès: va ser un senyal que França va tornar a ser capaç d'operar vaixells de passatgers sofisticats i elegants després de la guerra. Alhora, va representar una època en què els viatges per mar encara posseïen un aire de glamour, aventura i ritual, molt abans que la indústria moderna de creuers es convertís en un fenomen de masses.
Tot i que el Provenç va ser posteriorment retirat del servei actiu, com molts vaixells de la seva generació, segueix sent un exemple significatiu de l'elegant cultura marítima de la dècada de 1950. El seu desplegament des de Marsella el va convertir en un dels vaixells característics d'una època sovint recordada amb nostàlgia com l'època daurada del transport de passatgers.
Podem realitzar qualsevol maqueta de vaixell, podeu veure altres exemples a https://www.nauticadecor.com/index.php?id_cms=25&controller=cms