Calendari perpètu

Història i funcionament del calendari perpetu

El calendari perpetu és una de les complicacions més sofisticades de la rellotgeria. Es tracta d'un mecanisme que mostra correctament la data, el dia de la setmana, el mes i, sovint, l'any de traspàs, durant dècades sense necessitat de correcció manual. A diferència d'un calendari anual o de quatre anys, el calendari perpetu té en compte la durada variable dels mesos, així com el 29 de febrer als anys de traspàs, replicant així el sistema del calendari gregorià gairebé a la perfecció. [ziffernblatt.net] Els orígens d'aquesta complicació es remunten al segle XVIII. Al voltant de 1764, el rellotger anglès Thomas Mudge va desenvolupar el primer rellotge de butxaca amb calendari perpetu. Posteriorment, el 1925, Patek Philippe va presentar el primer rellotge de polsera amb calendari perpetu, una fita en la història de la rellotgeria. Des de llavors, nombrosos fabricants com Audemars Piguet, Blancpain i IWC han perfeccionat aquesta tecnologia. El calendari perpetu dissenyat per Kurt Klaus per a IWC el 1985 és particularment famós: un programa mecànic que funcionarà pràcticament sense intervenció fins a l'any 2499.

Tècnicament, el calendari perpetu es basa en un complex sistema d'engranatges, palanques i ressorts. Al seu nucli es troben les anomenades rodes de programa, que controlen la durada variable dels mesos i el cicle de l'any de traspàs. Cada quatre anys s'hi afegeix automàticament un dia extra al febrer. Alguns sistemes fins i tot mostren la fase lunar i l'any de traspàs en curs. Tot i això, el nom «perpetu» resulta una mica enganyós: la majoria dels mecanismes necessitaran ser corregits l'any 2100, ja que aquest no és un any de traspàs segons les regles del calendari gregorià.

La fascinació del calendari perpetu resideix no només en la precisió, sinó també en el significat simbòlic: trasllada el complex sistema de mesura del temps de la humanitat a l'esfera d'un rellotge. Encara que avui dia els sistemes electrònics podrien fer fàcilment aquesta tasca, el calendari perpetu mecànic continua sent una obra mestra de l'enginyeria tradicional: una combinació de matemàtiques, astronomia i artesania perfeccionada al llarg dels segles.